AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT
L’objectiu del projecte
era partir d’un problema per crear coneixement, no un coneixement conceptual,
sinó un coneixement del procés per poder-ho aplicar a altres camps. Segons
Jonassen (1991) l’objectiu de l’aprenentatge des d’una perspectiva constructivista,
és proporcionar múltiples perspectives de la realitat per tal que sigui
l’individu mateix qui construeixi la seva visió de l’entorn. La característica
més important de l’aprenentatge significatiu serà doncs, la interacció que es
produeix entre els coneixements més rellevants de l’estructura cognitiva i el
nou coneixement en curs d’assimilació.
Quan la problemàtica té
un sentit per qui l’ha de resoldre, es converteix en un problema significatiu
que té moltes opcions de ser resolt amb èxit.
Per resoldre un problema
cal experimentar, provar, descobrir, manipular, ordenar, comprovar,...es posen
en joc moltes habilitats i estratègies.
Així doncs s’ha partit
dels coneixements previs dels
alumnes, al demanar que diguessin quins creien que eren els passos a seguir per
a resoldre els problemes.
S’ha seguit un procés d’avaluació sumativa amb diferents
etapes d’avaluació: inicial, per
saber quin nivell de comprensió matemàtica tenien; continuada, ja que havien d’anotar la quantitat de problemes ben
resolts i no en el full; i final amb
l’autoavaluació. També s’ha valorat l’actitud dels nens, la seva participació,
l’ interès que mostraven envers les activitats proposades, la resolució de
dubtes i els progressos que experimentaven en relació al contingut treballat,
tenint en compte els seus coneixements previs. Els alumnes han mostrat molt
interès en relació al tema plantejat, ja que ells mateixos el van proposar. Han
tingut una actitud molt positiva i participativa i el fet de que els problemes
que havien de resoldre els havien escrit ells, feia que sentissin el projecte
més pròxim.
També cal dir que el fet
de que ells hagin pogut autoavaluar-se i veure el propi progrés ha fet que ens
alguns casos estiguessin més al cas al fer la següent sessió.
Considero que els
alumnes han assolit els objectius establerts inicialment. Ara caldrà veure si
seran capaços d’utilitzar les estratègies apreses tant en la resolució de
problemes com en la comprensió en general.
AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY
En aquest apartat parlaré sobre el paper de mediació que ha tingut la tecnologia utilitzada.
En aquest projecte només s’ha utilitzat els ordinadors de l’aula d’informàtica, amb els quals s’ha connectat a internet i al campus virtual moddle.
Cal destacar que les TIC
resulten un element motivador i potenciador de l’atenció per als alumnes i que
aquest fet s’ha de valorar positivament.
La valoració del
projecte és molt positiva, ja que els alumnes s’han familiaritzat més amb l’ús
del moddle com a campus virtual on poden rebre i penjar informació o tasques
que se’ls demanen, a penjar vídeos, documents,...
A l’escola es fan servir
les noves tecnologies, sobretot per projectar treballs que fan els alumnes, o
s’aprofiten els recursos digitals que ofereixen les editorials per a ampliar o
explicar temes, cal que es vagin introduint altres noves tecnologies com la
pissarra digital.
A simple vista semblava
que els alumnes ja sabien com utilitzar el moddle, ja que se’ls hi van fer un
parell de classes d’informàtica per explicar el funcionament, però durant les 3
primeres sessions se’ls hi ha hagut de recordar.
Cal tenir en compte que
si es pretén que les TIC s’incorporin a les aules i també en el currículum,
s’ha d’evitar que el seu ús es converteixi en una activitat descontextualitzada
del desenvolupament curricular.
El que sí que es pot
afirmar és que la tecnologia educativa (TE) basada en el disseny, aplicació,
anàlisi i avaluació de situacions d’aprenentatge, fent referència al procés
d’ensenyament – aprenentatge, té una incidència directa amb l’aprenentatge
significatiu, ja que mostra especial interès per la zona de desenvolupament
dels aprenents.
CONCLUSIONS
La veritat és que
l’elaboració del projecte ha estat una activitat molt laboriosa, però també
molt enriquidora i satisfactòria. Per una banda m’ha proporcionat les bases
teòriques per aproximar-me al fenomen de la incorporació de les TIC en
l’educació, alhora que m’ha permès interpretar els processos d’ensenyament i
aprenentatge per a ser capaç de valorar com les TIC poden potenciar el disseny,
anàlisi i aplicació de situacions que promoguin l’aprenentatge significatiu.
Com a mediadora també he hagut de posar en funcionament habilitats i
estratègies per desenvolupar, adaptar i resoldre les diferents activitats.
També voldria dir, que a
mesura que realitzava les activitats, vaig adonar-me que tot i ser repetitives
en els alumnes no els feia res, ja que representava que augmentava la
dificultat dels problemes i només pensaven en superar-ho i fer-los tots bé.
Evidentment que ara canviaria moltes coses, però crec que els resultats són
positius, i ells també van treballar de manera diferent. Penso que al ser de 5è
depèn de quines activitats els hi proposes les troben infantils i avorrides (
ja vaig buscar JCLic de problemes, i altres pàgines). D’aquesta manera, ells
eren els que feien l’activitat, escrivien els seus propis problemes per a ser
resolts per els seus companys.
Per acabar dir que tot i
la “dificultat” m’ha agradat fer aquest projecte, ja que m’ha estat molt útil
per assolir estratègies de treball amb elements tecnològics enfocats en un
context concret i també per a incloure i tenir en compte diverses eines
tecnològiques a l’hora de dissenyar activitats d’ensenyament aprenentatge.
L’elaboració i
implementació d’aquest projecte ha estat una experiència molt positiva i de la
qual he pogut aprendre moltes coses.
